Polítiques socials i economia davant d’una nova legislatura a les Balears

Les eleccions del proppassat 24 de maig han configurat una nova correlació de forces al Parlament de les Illes Balears, on els partits d’esquerra hi tenen una majoria clara. Com a resultat d’aquest fet s’han iniciat les negociacions per bastir un programa d’actuacions, on les polítiques socials semblen tenir-hi un paper preeminent.

Aquests dies alguns economistes liberals han criticat als mitjans de comunicació la irrupció de polítiques socials més potents. Aquestes crítiques es poden resumir en dos aspectes essencials: (1) és un enfocament equivocat, ja que la “millor política social és la creació d’ocupació” i (2) la manca de recursos econòmics. Des de la màxima de les humilitats, hom creu que aquests economistes no han aprés res de la crisi i que viuen a una bombolla. Anem a pams.

El bessó de la discussió té a veure amb quin és el millor camí per augmentar el benestar d’una societat, la nostra, que ha patit (i segueix patint) una crisi molt llarga i dura. Aquests economistes liberals ens plantegen que no cal preocupar-se. Que l’economia ja creix i que, poc a poc, el manà del creixement econòmic s’estendrà per tota la societat. Com deia abans, el seu gran mantra és que la millor política social és la creació d’ocupció.

Suposem per un moment que efectivament l’ocupació porta sempre benestar. No se n’adonen aquests economistes que una cosa és que poc a poc es vagi recuperant l’ocupació prèvia a la crisi i una altra ben distinta és que aquest procés portarà, segons tots els organismes internacionals, tota una dècada? Dit altrament. Senyors economistes, igual que vostès, la resta de la gent té el mal costum d’aspirar a menjar cada dia, encara que només sigui un cop. Per tant, hi ha drames humans que no poden esperar a que, en el millor dels escenaris, d’aquí un parell d’anys aconsegueixin una feina. La pobresa no és sols una estadística. És per això que la instauració de polítiques socials de shock són tan urgents. Podem discutir les mesures concretes, però el que és palès és la urgència d’actuar.

En aquest sentit, és evident que trobar el finançament adient serà tot un repte i aquí tindrà el nou Govern una de les claus de la legislatura per poder desenvolupar una política alternativa. Sigui com sigui, el mandat dels ciutadans és clar: volen un Govern que redistribueixi el global de recursos generats a les Balears posant un major èmfasi envers la població amb menys recursos i la igualtat d’oportunitats. Algú es pot escandalitzar amb aquesta suposada radicalitat. No hem d’oblidar que el Govern sortint feu el mateix però en sentit contrari: el 2014, tot just quan l’economia es començava a estabilitzar, anuncià una rebaixa de l’IRPF. És a dir, front a l’opció d’esmerçar els nous recursos de la recuperació a ajudar els més desafavorits per la crisi, decidí augmentar la renda de les classes mitjanes i altes. Per tant, cada govern marca les seves prioritats dins de la legitimitat democràtica.

Tornant al dilema ideològic, el problema és que, en realitat i al contrari que aquests economistes liberals ens pretenen adoctrinar, la creació d’ocupació no és la millor política social. De fet, el creixement econòmic per ell sol no necessàriament suposa un augment del benestar per al conjunt dels ciutadans. I si ho fa és precisament perquè no hi ha un Estat del Benestar digne. Clar que passar a tenir un treball pot suposar una millora, però això només és així quan no es té res, ni tan sols dret a cobrar prestacions d’atur. Li sonen a algú les retallades en les prestacions d’atur? Recoman a aquests economistes que es llegeixin dos informes publicats per la pròpia OCDE els anys 2011 i 2015, respectivament: “Divided We Stand: Why Inequality Keeps Rising” i “In It Together: Why Less Inequality Benefits All“. Aquests informes mostren que en la darrera fase de creixement econòmic les desigualtats a Espanya no es reduïren i que amb la crisi és un dels països on més han augmentat. De fet, si les Balears fos un país, se situaria entre els països de la Unió Europea amb majors desigualtats. Per tant, no ens facem trampes al solitari: la millor política social és una política social amb majúscules. L’economia, i especialment quan s’apliquen polítiques liberals, no és capaç d’arribar a tot. La resta són coverbos.

D’altra banda, fóra bo que aquests economistes ens explicassin el seu concepte d’ocupació. Ho és una feina de 10 hores setmanals o amb un sou de 400 euros? Comença a ser hora que aquests economistes se n’adonin que l’increment de la pobresa laboral no sols és fruit de la crisi econòmica, sinó també de les successives desregulacions laborals aprovades en els darrers anys.

En definitiva, tots els ciutadans que circulen pels carrers normals de les nostres ciutats o pobles són conscients del greu conjunt de drames humans que la situació econòmica ha comportat. La feina dels economistes hauria de ser donar resposta a aquesta gent. Fer-les visibles en els pressupostos. Sens dubte el repte és majúscul. Però també ho és la evidència que la simple gestió política no n’és suficient. Des de la responsabilitat política i econòmica, calen polítiques a l’alçada de les demandes de la gent corrent. L’audàcia d’aquesta nova etapa serà combinar la capacitat pressupostària amb l’establiment de polítiques socials i econòmiques que donin resposta als drames socials a la vegada que ens permetin millorar l’eficiència de la nostra economia. I és possible.

Publicado en economía, economía balear | Etiquetado | Deja un comentario

Balears no és país per a joves

Aquest post es publicà al diari ARABalears com a tribuna d’opinió el diumenge 17 de maig de 2015 i és un resum d’un post anterior.

La manca d’ocupació dels joves és un dels principals problemes de la nostra societat, tal com ho demostra una taxa d’atur juvenil del 51%.

La diagnosi del problema juvenil feta pels nostres governs (i la troika) es pot sintetitzar en dues idees. D’una banda, el problema dels joves és el mateix que el del conjunt de la societat, per la qual cosa s’arreglarà tan prest com l’economia creixi. De l’altra, la seva contractació és massa cara, de manera que cal bonificar-la i flexibilitzar el mercat de treball.

Enfront aquesta diagnosi, quina ha estat l’evolució laboral dels joves balears en els darrers anys? En el període 2011-2014, on en global l’ocupació ha crescut lleugerament (encara que no el total d’hores de feina), resulta que els majors (30 i més anys) han aconseguit augmentar l’ocupació un 6.3%, mentre que els joves l’han minvat un -5.9%. Per tant, el problema dels joves no és de creació global d’ocupació, ans el resultat de problemes específics. El mateix es pot dir del principi de la crisi, 2007-2011: la caiguda es concentrà especialment entre els joves, mentre que l’ocupació augmentà entre els majors de 44 anys. Quelcom falla amb els nostres joves. No és sols una qüestió d’insuficiència de creixement macroeconòmic.

Seguir leyendo

Publicado en economía, mercado de trabajo balear | Etiquetado , | Deja un comentario

L‘ocupació juvenil: Balears no és país per a joves!!!

Un dels temes laborals de màxima preocupació és la situació dels joves. No debades, la taxa d’atur juvenil ha assolit a les Balears un valor del 51.94% en el primer trimestre de 2015. És a dir, de cada 100 joves menors de 25 anys que volen fer feina, gairebé 52 no en tenen.

El passat 5 de maig de 2015, com cada mes, es publicaren les dades d’afiliació a la TGSS (aquí) i d’atur enregistrat als serveis d’ocupació (aquí). En la seva nota de premsa el Govern de les Illes Balears indicava que amb les dades del mes d’abril ja eren 34 mesos consecutius en que l’atur juvenil es reduïa en termes interanuals, tot indicant la bona salut del mercat de treball a Balears per als joves (aquí).

L’objecte d’aquest post és fer una anàlisi d’aquesta situació. Amb aquest objectiu es repassarà la informació disponible  corresponent a les afiliacions a la TGSS i a les microdades de l’EPA. Per tal de no veure’ns afectats amb excés per l’estacionalitat de les dades ens referirem majoritàriament a mitjanes anuals per al període 2011-2014, de manera que es cobriria la major part de la legislatura present que ja s’exhaureix, si bé també s’ampliarà l’anàlisi temporal d’ençà de l’any 2003. De manera concreta, ens farem tres preguntes: (1) Ha crescut l’ocupació dels nostres joves en l’actual legislatura?, (2)  i si la caiguda de l’ocupació dels joves no fos únicament el resultat de la crisi econòmica? i (3) quines són les seves condicions de treball?

Seguir leyendo

Publicado en economía balear, mercado de trabajo balear | Etiquetado , , , , , | Deja un comentario

¿Se ha generado empleo neto en Baleares en esta legislatura?

La insuficiencia de empleo es la principal preocupación de los ciudadanos españoles, tal como lo reflejaba el último barómetro del CIS del mes de mayo (aquí). Como resultado de esta evidencia, buena parte del debate político gira alrededor de la discusión de si en la presente legislatura se ha creado o no empleo neto. Es decir, si hay más empleo al finalizar la presente legislatura que al final de la anterior.

El interés evidente de los gobiernos es querer erigirse mediante este dato como gobiernos eficientes. De hecho, el argumento recurrente en estos casos es querer presentar la hipotética creación neta de empleo como una prueba irrefutable de la bondad de las decisiones de política económica adoptadas. Esto es, en una especie de “prueba suficiente” para probar sus habilidades de gestión. Qué duda cabe que este argumento es muy débil, especialmente si tenemos en cuenta la capacidad limitada de crear empleo de los gobiernos (bien público, bien privado, a través de la obra pública, ha sido muy limitado en esta legislatura), especialmente los autonómicos. Más bien al contrario: en general puede aducirse que en esta legislatura la cuestión es cuál ha sido el nivel de destrucción de empleo de las diferentes CCAA. Y desde el punto de vista legislativo, es evidente que las reformas laborales no crean empleo, pero sí pueden destruirlo.

Más allá de este debate, el objeto de este post es exponer con datos si se ha generado empleo neto en Baleares en la legislatura 2011-2015. Para ello se expondrá la información de Contabilidad Regional publicada por el INE, así como la de afiliación a la Tesorería General de la Seguridad Social (TGSS) de los años completos entre 2011 y 2014, haciéndose referencia también a la información disponible de los primeros meses de 2015.

Seguir leyendo

Publicado en economía balear, mercado de trabajo balear | Etiquetado , , , , , | 1 Comentario

Ocupació i hores treballades a Balears entre 2011 i 2015: creixen les feines de poques hores

El passat 23 de gener l’INE va publicar les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al primer trimestre de 2015. Entre la informació subministrada per les microdades de l’EPA hi figura la relació del número d’hores habituals que treballen les persones que declaren tenir una ocupació en el període de referència, que és la setmana anterior a la de l’entrevista. Cal no perdre de vista que l’EPA considera una persona ocupada si treballa com a mínim una hora a la setmana.

L’objecte d’aquest post és fer un repàs de l’evolució de l’ocupació en els darrers quatre anys quan aquesta es desagrega en funció del número d’hores treballades. L’interès de l’anàlisi particularitzat del número d’hores treballades en lloc d’utilitzar directament el número de persones ocupades rau en el fet, cada vegada més comú, que una part creixent dels llocs de feina són de poques hores de feina. Això provoca que ja no sigui immediat pensar en un lloc de feina com un treball a temps complet. Com no pot ser d’altra manera, una feina de poques hores pot ser útil des del vessant empresarial, però deixa de complir la seva la funció social de representar un suport econòmic per a una vida digna.

Seguir leyendo

Publicado en mercado de trabajo balear | Etiquetado , , , , | 1 Comentario

La realidad económica de Balears: balance de los tres últimos años

Este post es una continuación de otro anteriormente publicado en Diario de Mallorca el pasado 31 de marzo bajo el título “La realidad económica de Balears: una mirada con datos objetivos. En ese artículo se señalaban algunas de las luces y sombras que arrojan los últimos datos de la contabilidad regional para Balears publicados por el Instituto Nacional de Estadística (INE). Entre las luces se comentaba que, por primera vez en los tres últimos años, el PIB balear creció en 2014. Entre las sombras se indicaba que casi la mitad de ese crecimiento se debía al aumento de la población y no a una mejora económica per se. Además, se indicaba que el principal sector de las islas, el conjunto del comercio y la hostelería, creció en 2014 por debajo de la media nacional. En suma, la economía balear empieza a aprovechar el viento de cola de la incipiente recuperación europea, pero lo está haciendo en un menor grado que otras CC.AA, especialmente de nuestras competidoras turísticas.

El objetivo de este post es doble: por un lado, se amplía el foco temporal, efectuándose un balance de la economía balear para el conjunto de los tres últimos años. Por el otro, se indican algunos apuntes sobre el modo en cómo nuestro tejido productivo está saliendo de la crisis.

Seguir leyendo

Publicado en economía balear | Etiquetado , , , | Deja un comentario

El porcentaje de parados con prestación por desempleo se desploma en Baleares

En este post se analiza la tasa de protección por desempleo en Balears a partir de la información disponible en los microdatos de la Encuesta de Población activa (EPA) elaborada por el INE, incluyendo la información relativa al primer trimestre de 2015. Para ver un trabajo paralelo de la evolución de la tasa de protección para el conjunto español, así como de las causas de su caída desde 2010 puede verse el siguiente link (aquí).

La tasa de protección la definiremos como el porcentaje de personas desempleadas que reciben una prestación (contributiva o asistencial). Puede consultarse la serie de trabajos publicados por Enrique Negueruela en la Fundación 1º de Mayo de CCOO (aquí) para una exposición extensa de las implicaciones metodológicas del uso de la EPA.

Seguir leyendo

Publicado en mercado de trabajo balear | Etiquetado , | Deja un comentario